Pàgines

dimarts, 21 d’octubre de 2014

There is always hope

Diuen que sempre hi ha esperança, és cert, però de vegades costa trobar-la. 
Sempre hi ha l'esperança de que les coses puguin anar a millor, que les situacions canviin i la sort ens somrigui.
There is always hope, però la realitat sempre és la mateixa. Quan hi ha una oportunitat de canvi no sabem aprofitar-la, qui sap si per por, per impossició, per falta de ganes...
Aquesta oportunitat es converteix en una abdicació del propis principis, en un renegar volgut o no dels propis ideals en pro d'una exigència partidista.
Passar de ser motor de canvi, a simple convidat de pedra de la situació, tan sols un observador del que d'altres maneguen al seu gust.
No canviar les coses quan tens l'oportunitat no és l'opció, no et fa millor; però als que estem quiets, inmòbils mirant, tampoc.

There is always hope, fins que, com en el conte del vestit nou de l'emperador, algú s'exclami:

-¡Però si no porta res! - digué de cop un nen.
-¡Déu meu, escolteu la veu de la innocència -va dir el seu pare; i tothom va marxar repetint allò que havia sentit.
-¡No porta res; és un nen el que diu que no porta res!
-¡Però si no porta res! -va cridar, per fi, el poble sencer.
Allò va inquietar a l'Emperador, doncs pensava que el poble tenia raó; però tot i això va pensar: “S'ha de continuar fins el final”. I va continuar més altiu que abans; mentres els seus majordorms continuaven aguantant la inexistent cua.

I a nosaltres també ens fa falta que algú amb més o menys inocència digui allò que tothom sap, que Sabadell necessita un alcalde, algú que governi, que mani, que agafi les regnes.

There is always hope, esperança...

dilluns, 13 d’octubre de 2014

EL SILENCI DELS POBLES

Marea Groga SBD va néixer davant les injustícies laborals que patien els treballadors de l’Ajuntament de la nostra ciutat, per protestar per la no aplicació del conveni col·lectiu i l'acomiadament de companyes i companys, per la pèssima gestió que el seu consistori havia fet dels diners públics.
Ara el panorama local és un altre, estem a l'espera de les eleccions municipals per veure si alguna cosa canvia, si entra a governar la ciutat un equip nou, amb punts de vista diferents, amb canvis, amb implicacions tant dins l'administració com fora. 
Necessitem com a treballadors aquest canvi, estem ofegats, com peixos dins una peixera que cada vegada té menys oxigen i lentament s'ofega.
La ciutat i els seus ciutadans també pateixen aquesta lenta agonia, però no som capaços de generar inèrcies per aconseguir un profund canvi, continuem mirant darrera el vidre a que alguna cosa canviï, sense més implicació que aquesta, esperar el canvi.
NO, ciutadans i ciutadanes, treballadors i treballadores, res no canviarà sinó som capaços de lluitar pel canvi, de sortir al carrer i cridar el que volem, de cridar per un canvi real i possible.
NO, no podem quedar-nos darrera del vidre de la finestra esperant...
Mentre al carrer cada vegada perdem més, com ciutadans, com a treballadors, en definitiva com a persones...
NO pot ser, que jutges que lluiten per defensar els nostres drets, siguin jutjats, inhabilitats, en definitiva silenciats.
NO, hem de mobilitzar-nos, hem de sortir al carrer i cridar, que les nostres veus s'escoltin.
NO, no, res no canviarà sinó lluitem per fer el canvi possible.
Des d'aquí, us animem a caminar, cridar i lluitar, sempre amb tolerància i respecte cap als altres.
Passeu aquest missatge, feu córrer la veu...
Si les veus corren podríem entre tots trobar-nos, com fèiem temps enrere a la plaça de Sant Roc, davant l'ajuntament, per cridar que tenim drets, tenim coses a dir, que podem canviar la nostra ciutat, però també lluitarem perquè aquesta llibertat i drets vagin més enllà i els polítics deixin de tractar-nos com si no hi fóssim, com si nosaltres no els hi haguéssim donat el seu poder.
Les nostres veus juntes, la nostra unió és el que fa la nostra força i això és la seva por.
Ara és l'hora, per la unitat i pel canvi.

divendres, 10 d’octubre de 2014

PROU, PROU I PROU

Les nostres institucions i els nostres polítics han perdut la capacitat de que el poble cregui en ells. Els ciutadans d'arreu necessitem que aquesta "classe social" marxi, deixi buida la cadira que tanta por tenen de perdre i doni pas a aires nous, gent nova que no estigui contaminada per aquesta manera de ser, pensar i actuar.
Gent que cregui que treballa per i pel ciutadà; que és qui els hi ha donat el seu suport amb la legitimació que donen les urnes; legitimació per construir una ciutat i un país millor per a tothom.
Ja hi ha PROU d'enriquir-se, d'embutxacar-se els diners de tots, de no ser jutjats per les mateixes lleis per les que sí és jutjat el poble.
Ja n' hi ha PROU de callar, de deixar fer...
És hora de plantar cara a polítics corruptes que s'han endut els diners del poble,
a banquers sense escrúpuls que han jugat i s'han quedat amb els diners del poble,
és hora de que paguin pel que han fet com ho faria qualsevol ciutadà si hagués comès frau fiscal.
NO deixem que continuin jugant amb nosaltres i les nostres families, és el nostre futur, és la nostra vida i la dels nostres fills.
Hem d'aconseguir que les lleis es compleixin i s'apliquin de la mateixa manera; hem de defensar aquells que vetllen i són perseguits i jutjats per defensar els interessos del poble.
Hem de defensar i lluitar per aquells que vetllen per la nostra salut i són acusats d'haver actuat de mala fe i no per desconeixença.
Hem d'actuar de manera contundent contra aquesta "classe" política, elítista i que no pensa en el poble que els ha votat.
Hem de defensar el que és nostre i no seu, ells es creuen amb el dret de decidir per nosaltres, i no ens equivoquem, nosaltres els hem posat on estan i hem de ser capaços de treure'ls.
Pensem on estem i on volem anar, pensem què volem i intentem aconseguir-lo, pensem qui som i qui volem ser, pensem en mans de qui volem deixar el futur dels nostres fills.
LLUITEM JUNTS PER ACONSEGUIR-HO

divendres, 7 de febrer de 2014

Tots amb els companys de PANRICO


Benvolguts!

Després de 115 dies de vaga indefinida, els treballadors i treballadores de Panrico segueixen defensant al carrer els seus llocs de treball amb la dignitat, fermesa i solidaritat que els ha caracteritzat des del principi del conflicte. La determinació dels treballadors i treballadores de la fàbrica de Santa Perpètua de no afluixar fins que no es retiri l'expedient de regulació ha fet que la vaga indefinida de Panrico sigui la més llarga a Catalunya des dels anys vuitanta.

Aquest divendres 7 de febrer a les 19h a la Plaça de la Creu Alta de Sabadell els treballadors i treballadores de Panrico tenen prevista fer una Manifestació per protestar per la greu situació en la que es troben.

La importància de la solidaritat és vital per al desenvolupament social, totes i tots amb Panrico!, i és per això que com a Marea Groga i com a treballadors de l’ajuntament de Sabadell cal recolzar-los i acompanyar-los en la seva convocatòria.

Us hi esperem!,

dimecres, 20 de febrer de 2013

Manifestació #23 F per la justícia social

Manifestació #23 F per la justícia social

FEM-LOS FORA!

JUNTES PODEM!



Quan:
Dissabte, 23 de febrer de 2013

On:
A les 17,00 h.:
Columna Antirrepressiva.
Pg. de Gràcia/Casp (metro Pg. Gràcia)
Columna Laboral.

Marqués de Campo Sagrado, 22 (metro Paral·lel)
Columna Drets Socials i Serveis Públics.

Plaça de Pau Vila, 1 (metro Barceloneta)

A les 18,30 h.:
Confluència a Plaça Catalunya