Pàgines

dijous, 20 de desembre del 2012

Temps difícils

Són temps difícils aquests que corren. Fa cinc anys que vam entrar en aquesta meravellosa crisi, que tots aquells que no teníem assessors, ni eren economistes, ni cobràvem ni cobrem un munt d'euros al mes per fer anàlisi, estudi de mercat... sols les veiem venir.
Qualsevol mestresa de casa, sabia i sap que on entren 5 no poden sortir-ne 10; i quan no tens més que aquesta quantitat per gastar no "estires més el braç que la maniga".
Tots els nostres polítics, siguin d'un país anomenat Espanya o d'un altre anomentat Catalunya i d'una ciutat anomenada Sabadell, han fet el mateix... deixar-se portar pel tinc 5 i em gasto 10, després el banc ens deixarà la resta i així any rere any, i per això estem aquí, perquè ara que fem els comptes, aquests no quadren... perquè ara que tenim de tot: Centre d'Atenció Primària, Biblioteques per barris, Centre Cívics, Poliesportius, Piscines, Infraestructures solitàries, Aeroports que no porten enlloc... NO els podem mantenir
Quin preu hem pagat? Un preu tant elevat que ningú té una calculadora amb tants números per fer els comptes.
Quan es fan aquests tipus d'inversions, què no es fan els números?: el de què costa construir i què costa mantenir, si costa més el farcit potser ens plantejem què s'ha de fer. Però, NO, no hem fet això, hem construit, construit i construit i ara què?
Ara els ajuntaments no tenen diners, els consells comarcals, les diputacions, la generalitat, l'estat, els paísos europeus no tenen diners , i els bancs han tancat l'aixeta dels prèstecs, perquè POBRETS tampoc tenen diners.
Els treballadors són presionats per les seves empreses, sota el discurs d'ara tots ens hem de premer el cinturó, hem de sortir com sigui d'aquesta crisi que no hem creat, hem de sacrificar el sou, les pagues extres, alguns la feina, les condicions de treballs que teniem fins ara, però tot sigui perquè el país surti endavant...
Que som d'inocents!!! Ens ho creiem. Som així els treballadors, després de tant lluitar pels nostres drets, ara van i ens expliquen una d'indis i ni tant sols tenim la capacitat d'anar a una i lluitar per allò que ja hem aconseguit i que per dret és nostre.
Els nostres polítics ens enganyen, en manipulen i no són clars ni amb nosaltres, i ni tan sols amb ells mateixos. Han perdut la capacitat de defensar els interesos dels ciutadans per sobre dels seus i moltes vegades del partit al qual representen.
CRIDEM, DEFENSEM I LLUITEM pel nostre futur i pel dels nostres fills, demanem transparència en la gestió, humilitat en el servei que presten a la ciutat i sobre tot RESPONSABILITAT I COHERÈNCIA. Perquè sols si un és honest amb si mateix podrà ser-ho amb els altres.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Bon Nadal! JOU? JOU? JOU?

No és per xafar la guitarra de ningú, personalment cada dia intento estar de bon rotllo amb tothom i fer una vida familiar normal, amb amor i demés. Per Nadal em trobo amb la família, també intento fer-ho la resta de l'any, però, per Nadal, malgrat el meu ateisme que ve de lluny pot ser influït per una educació cristiana, per la propaganda, els llums del carrer o el Corte Inglés, em sembla bonic reunir la família. Va de debò, encara que us pugui semblar una mica cursi. Fem cagar el tió, i per desconcert dels anglosaxons, tots els éssers màgics que poden passar per casa amb una mena de mestissatge cultural hi passen, què hi farem, reconec que amb això sóc una mica bleda...

Però dit això, la cosa és que amb més o menys dies de festa, depenent de l'estalviador d'hores que hagi estat cadascú i sense paga extra, perquè els 800 euros no són la paga extra de nadal si no una altre cosa que ens devien i que ara ens l'han pagada a canvi d'una cosa més petita de la que ja teníem... amb això i una mica de sort, o molta sort, molts de nosaltres passades les festes que tingui cadascun, tornarem a la feina, amb més o menys IL·LUSIÓ... però no tots. Hi haurà companys i companyes que no ho faran perquè ja no la tindran la feina, perquè el 31 de desembre se'ls acaba el contracte. SE'LS ACABA EL CONTRACTE és una expressió alliberadora, exculpadora, ho he sentit moltes vegades NO ELS FEM FORA, NO ELS ACOMIADEM, NO ÉS UN ACOMIADAMENT: SE'LS HA ACABAT EL CONTRACTE... Com si acabar-se el contracte fos una cosa extraterrenal, en la que els humans no hi tenim res a veure, com si fos fruït de l'acció d'una força suprema i el patró, en aquest cas l'Alcalde i el govern municipal no hi poguessin fer res... SE'LS HA ACABAT EL CONTRACTE...

El que jo penso és que això que passa a l'administració són ERO's de facto. M'explico: a una empresa privada si hi ha una baixada d'encarrecs, de comandes, l'empresari es planteja reduir la plantilla i es pot acollir a un ERO, que ha de negociar amb els sindicats... el concepte ERO no hauria d'estar normalitzat com una forma de fer còmplices els representants del treballadors dels acomiadaments patronals, però la cosa és que s'ha de negociar, i si més no aquesta fiscalització, posem que evita una certa arbitrarietat, com a mínim l'empresari ho ha de justificar d'alguna manera... però en els ERO's encoberts de l'administració no hi ha justificació que valgui... ni negociació... ni res (com al telenotícies diuen que tot va malament i a casa tenim aturats i el veí també i quell altra que conec fa quatre anys que no treballa, donem per fet que això justifica que l'Estat en totes les seves extensions político administratives talli i retalli a dojo, això no és una justificació, cada passa s'ha de valorar en concret). L'Ajuntament es va declarar en fallida sense comptar amb ningú, ni representació sindical, ni treballadors ni ningú... Això és ni més ni menys que el pla d'ajust. A la SEAT com a mínim s'han fet referèndums per si fan un cotxe o no el fan... A l'Ajuntament, a l'administració, això no s'ha fet, però no sé si ningú ho ha demanat... D'altra banda, la retirada de comandes sembla que podria ser l'absència de finançament en quedar tallades les subvencions que arribarien d'altres administracions... ÉS COM SI ET TALLESSIN LA LÍNIA DE CRÈDIT com a conseqüència hi ha companyes i companys que aquest nadal no estaran tan contents i feliços i amorosos com d'altres. Això va passar també aquest estiu, més d'una vintena de companys van haver de plegar. SI EREN MÉS DE DEU JA VAL, ja sé que tots no eren acomiadaments, però la cosa és que uns es van quedar i altres no, ÉS A DIR que els van acomiadar, NO JUGUEU AMB LES PARAULES...

Penso que potser caldria fer alguna cosa per demostrar si més no el nostre desacord amb aquesta forma de fer política, de gestionar els recursos humans de l'Ajuntament i retallar serveis (No es faran els mateixos serveis amb menys gent)

PROPOSTES:

PLANTADA DE PANCARTA DAVANT DE L'AJUNTAMENT ABANS D'ACABAR LA SETMANA (ELS SINDICATS PODRIEN DIR ALGUNA COSA A MÉS D'EXPLICAR EL RESULTAT DELS PROCESSOS CONGRESUALS I LLEPAR-SE LES FERIDES I ESQUITXOS DEL MERCURI)

Aquesta tarda hi ha una mani:

Urquinaona 17:30 a plaça de Sant Jaume (BCN) contra les retallades i a varies ciutats més (CONVOQUEN ELS SINDICATS)

dijous, 13 de desembre del 2012

Valoració de la vaga del 14 de novembre

Per endavant, cal dir que la vaga és un instrument de lluita cabdal per a la defensa i millora de les condicions laborals i de vida dels i les treballadores.

Pels que no tenim accions, ni rendes, ni negocis diversos, pels que només tenim com a recurs de vida el producte del nostre treball assalariat negar-nos a treballar perquè fem vaga és l'eina més contundent que tenim:

Si el preu no és bo, no hi ha producte.

De ben segur que ningú d'aquells que critiquen avui les vagues, que les consideren antiquades, fora de temps i de lloc, no lliurarien un producte a un hipotètic comprador sense fixar el preu per endavant.

Oi que no?

De fet, en bona part, la crisi immobiliàriobancària actual ve d'això:
els bancs no han volgut rebaixar el valor del seu actiu immobiliari (Ara, sembla que ho fara el banc “dolent” pagant amb diners públics la diferència).

I tenen la barra de criticar els vaguistes...

Els treballadors i les treballadores tampoc no hauríem de lliurar el producte del nostre treball sense tenir garantit el preu, les relacions laborals ben pactades i les condicions socials assegurades, perquè, al cap i a la fi, són també part de les nostres retribucions diferides en forma de “benestar”.

Per contra, se'ns retalla el sou directe, i el diferit, amb les retallades als serveis sanitaris, educatius, asistencials, etc., les condicions laborals pactades als convenis, trencant unilateralment la negociació col·lectiva i retallant les condicions socials (salari diferit).

Quan negociem els convenis, els treballadors i les treballadores pactem, mitjançant els nostres representants sindicals, amb les patronals, públiques o privades, unes determinades condicions, depenent també del context social que cal tenir en compte i forma part de la negociació. Què vol dir això? Que si no disposséssim de cobertura per desocupació (ara retallada), si no tinguéssim sanitat pública i universal (ara retallada), si no tinguéssim escoles públiques o concertades (retallades), i així una llista de coses que teníem i ara ja no les tenim o les tenim retallades, no hauríem arribat a acords amb les patronals, i les empreses haurien deixat de tenir uns guanys per la venda d'uns productes que no haurien pogut frabricar perquè ningú els ho hauria fabricat.

(EX. Si vas a comprar pa a cal forner i la barra val 0,90 € i només en vols pagar 0,7€, el més provable és que el forner no te la vengui, no?)

Cert és, però, que com aquells que només disposem del nostre sou també tenim la capacitat d'estalvi més limitada, segurament, i així passa, hauríem de fer la feina en pitjors condicions perquè no és veritat que tinguem llibertat contractual, i com hi ha coses bàsiques per viure que no podem fer si no tenim un sou, doncs ens veiem abocats a treballar de vegades en condicions pitjors (d'aquí que encara que govern i patronal estiguin fent la “la matanza de Texas de las relacions laborals i de les condicions socials de les classes subalternes, encara anem a treballar aquells que encara no hem perdut la feina).

NO ESTEM INVENTANT RES, NOMÉS POSANT AL DIA ALGUNES IDEES QUE DE VEGADES PERDEM DE VISTA

Tal com ho tenim ara, el treball és un mercat, els i les treballadores venem la nostra força de treball física i intel·lectual i una economia de mercat es regeix per la llei de l'oferta del producte i la demanda (major oferta del producte, preus més baixos/major demanda del producte, preus més elevats) obviament el producte és el nostre treball, quans més milions de persones ofereixen el seu treball al mercat, perquè es troben en situació d'atur i menys empreses hi ha per contractar-los, el preu (salari directe o diferit) se'n va en orris.

Des dels governs, des de les altes estàncies de totes les estàncies, des de les patronals, des de les tertúlies televisives i radiofòniques, sens critica perquè aquesta vaga, com totes les vagues generals arriba en un mal moment, perquè no som prou responsables... perquè el que cal és aixecar el país...

Això vol dir que sí que som importants, i que la vaga és un instrument efectiu...

(“ladran, luego cabalgamos”)

però no diuen el mateix dels defraudadors...
dels especuladors...
dels qui retenen fortunes sota les rajoles dels paradissos fiscals que esperen de forma oportunista que passi la tempesta econòmica per treure rèdit de la misèria que està generant...

la recepte dels gurus que governen en el nostre nom i al servei dels poderosos és que per sortir de la crisi, a més de rescatar la banca pagant el poble, cal augmentar el marge de beneficis empresarials a costa de rebaixar els costos laborals... (una tesi molt moderna).

Per això cal no caure en el parany dels discursos i teories sobre si vaga o no vaga, si està de moda o si ja no és moderna. Les vagues no es fan perquè siguin més o menys xics perquè siguin més o menys mones. Les vagues no es fan per caure bé a ningú. La vaga no és una festa, és una lluita. Es una demostració de força davant de qui no ens vol pagar el producte (t'emportes la barra de pa sense pagar-la o pagant-la al preu que et dona la gana? Oi que no. Doncs, igual.

I la vaga general és, a més, un fet dramatic, encara que ens ho vulgui edulcorar amb discursets de democràcia i drets... perquè quan interessa tots som molt civilitzats però són discursos per neutralitzar l'efecte de la lluita (no ens enganyem) la vaga no és només fruit d'una opinió, l'exercici d'un dret o un altre, de treballar o fer vaga, d'obrir la botiga o no obrir-la.

En una vaga d'empresa o d'un sector hi ha una contradicció entre què vol la patronal i què volen els treballadors i treballadores de l'empresa. Si anem a la vaga, som els treballadors i treballadores que hem de garantir que mentre dura la vaga, d'allà no surt ni un botó per vendre, (o ens deixen endur el pa del forner, i ja arribarem a un acord en el preu, mentre ens cruspim el “bocata”?) Però si més no, en una empresa o en un sector quan s'està negociant les parts contractants estant prou definides: la patronal és la patronal i els treballadors i treballadores són els que són. En una vaga general això no es veu tan clar. La vaga general normalment va dirigida contra mesures guvernamentals. Els governs prenen messures que beneficien uns i perjudiquen uns altres. És així la cosa, per això uns votem unes coses i d'altres en voten unes altres... això és democràcia. Assumim el resultat que ha triat la majoria, però no vol dir que haguem de suspendre les nostres vides entre votació i votació. Els governs prenen messures del tipus facilitar l'acomiadament, perquè els empresaris no se n'han sortit a la mesa de negociació amb els sindicats i aleshores surt el govern i ho fa per ells, és com si entrés un guardia urbano al forner i li digués al senyor o la senyora que ven el pa que ens l'ha de vendra a 0,7€ i no a 0,9€ perquè no ens en sortim nosaltres sols negociant la cosa... Doncs el govern si que ho fa. Reduiex el cost de l'acomiadament, perdem així, d'una banda estabilitat i seguretat en les nostres vides i a més rebaixa la nostra capacitat contractual, que vol dir tant com “si no t'interessa el que et vull pagar (treballar en aquestes o aquelles condicions) “aquí tens la porta” i tinc tants milions de persones on triar. Per tant, malgrat la crisi és general les messures del govern per sortir de la crisi no afecta a tothom en general a uns ens perjudica directament i a altres o bé els beneficia o afavoreix d'alguna manera o no els perjudica directament. Els usuaris dels serveis públics no som tots per igual depenent de l'estatus. Qui té un estatuts “alt” normalment ha disposat sempre d'atenció mèdica, no ha tingut problema per accedir als medicaments, ha dut els nens a l'escola. Es veritat que ara tenim molts serveis universals que fa temps (deixem-ho en fa temps) no hi eren, però no a tothom li ha costat el mateix aconseguir un centre mèdic al barri, ni que es faci una escola. Hi va haver una epoca que els nens tenien moltes dificultats per estar escolaritzats, però no fa tant, a cop de pancarta es van aconseguir molts barracons per fer escoles i a força de pancarta molts edificis per treure els barracons. Ara ja sembla que tornem a tenir barracons per donar i per vendre...

el que vull dir és que no tohom arriba a una convocatòria de vaga general amb el mateix estatus i biografia vital. Lògic i normal. Però això no ens ha de fer dubtar. La negociació col·lectiva, el dret a negociar i les coses aconseguides no van ser de “bon rollo”, no van ser amb ji ji ji ja ja ja. Si avui l'estat, per democratic que sigui continua afavorint els poderosos i els dels estatus més alts abans d'arribar aquí encara era pitjor... però no ens enganyem, la democràcia, és a dir, la sanitat universal, les prestacions socials, l'educació universal, la negociació col·lectiva, la participació activa i pasiva a les eleccions, el dret a decidir, no ha estat fruit de la generositat d'un governant que es va llevar un dia i va decidir que es faria democrata i ... no és un tòpic, és real, no és un recurs dialectic, és veritat, durant els anys seixanta i setanta, milers, i milers són milers, no és cap recurs, insisteixo amb això perquè és important perquè van ser milers i aquest milers eren milers de persones, amb noms i cognoms amb families amb persones que se'ls estimaven, i van anar a parar a les presons espanyoles per manifestar-se, per reunir-se, per demanar que apugesin el preu del jornal, per demanar una reunió amb “l'amo”, aquests sindicalistes, persones valentes que van ser herois sense desitjar-ho van forçar les bases de la societat que tenim, allò que va costar molt de sofriment avui ens ho estant prenen sense cap esforç per part d'uns governants que ho fan en virtud de què?

Aquest escrit es pot acabar aquí o no, depen de nosaltres.

Germán

dimecres, 12 de desembre del 2012

BRIMO: tenim un problema!

http://www.youtube.com/watch?v=e0UEnhqMAYw …

Sembla que hi ha força queixes per l'actuació dels Mossos d'Esquadra, especialmente per la Brigada Mòbil. En el video de l'enllaç es recullen diversos testimonis. El Síndic Rafel Ribó ha recomanat una investigació i que es retirin algunes de les armes utilitzades, però més enllà d'això, l'actuació dels BRIMO representa una tècnica repressiva buscada, no accidental.

dimarts, 11 de desembre del 2012

ILP contra la Reforma Laboral

"CCOO y UGT impulsaron a principios de 2011 la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para cambiar la reforma laboral aprobada por el gobierno del PSOE en junio de 2010, y recogieron más de 1.000.000 de firmas -se necesitaban 500.000- para que el Congreso modificara sus aspectos más lesivos, firmas que entregaron a la Junta Electoral Central en junio de 2011."
http://www.fsc.ccoo.es/webfsc/menu.do?Actualidad:Federal:Actualidad:453434

"El Congreso rechaza una iniciativa popular contra la reforma laboral del PSOE"



I CiU s'ha abstingut... quí l'obligava? 

dilluns, 10 de desembre del 2012

Per anar fent balanç de la vaga del 14 N

El dia 14 de novembre vam fer una vaga general de 24 hores de caràcter europeu. Tot seguit penjo algunes referències per veure diferents aspectes i valoracions de la vaga, hi ha moltes més, si en trobeu alguna més que us agradi podríem compartir-les.

Caldria fer un balanç que no fos només descriptiu i/o sensacionalista. La vaga va ser un èxit, segons el meu criteri, malgrat se'n testin en dir que no hi va haver seguiment. Hi ha hagut molt poca informació de la vaga general i només es parla de detencions i ferits o fets que tal i qual... Però cal que fem la valoració de l'efecte que la vaga ha produït en la política d'austeritat dogmàtica. No esperem que surti ningú dient: quina gent més ben parida, quina vaga que han fet més eixerida, és una autèntica mostra de democràcia... Excepte a les pel·lis de Ken Loach, la classe obrera no es gaire protagonista dels audiovisuals... si no mirem la xarxa, on la gent penge sobre tot informació gràfica.

http://trobada9barris.wordpress.com/2012/11/24/balanc-repressiu-provisional-vaga-general-14-n/

http://www.luchadeclases.org/inicio/estado-espanol/estado-espanol/1082-balance-14-n.html

http://www.ccoo.cat/revistes/lluitadigital/161.pdf

http://www.pasionfmradio.com/index.php?option=com_content&view=article&id=411:ugt-agradecimiento-huelga-general-14n&catid=37:noticias&Itemid=70

https://n-1.cc/search?q=huelga+general&search_type=tags

http://laaurora.netpor.org/noticia/328/balance-huelga-general-14-n.html

dimecres, 14 de novembre del 2012

Concentració 14N

Avui dia 14 de novembre de 2012 la marea groga SBD ha estat present a la concentració/manifestació convocada a l'Eix Macià a les 11:30. Ho ha estat d'una manera dispersa, lliure, perquè tots i totes tenim dret a decidir.

La nostra sorpresa ha estat en el moment del tret de sortida, ja que hi havia dues opcions a seguir amb rutes diferents:
1. Amb els sindicats majoritaris i polítics que encapçalaven la manifestació, que anaven pel c. Pi i Margall, avda. Onze de Setembre, via Massagué, pg. Manresa, pg. pl. Major i pl. Dr. Robert.
2. Amb els moviments socials... que anaven per l'eix Macià, rda. Zamenhof, via Massagué, c. les Valls, pl. del Mercat, c. d'en Font, pl. del Gas, c. Advocat Cirera i pl. Dr. Robert.

Això no ens ha semblat lògic ni coherent si tots defensem el mateix. Ni tant sols en moments com aquest els ciutadans/ciutadanes podem caminar sota un mateix lema lliure d'implicacions polítiques ni sindicals, perquè solament JUNTS aconseguirem el que volem.
Els polítics NO haurien d'encapçalar cap manifestació en contra de les retallades vinguin d'on vinguin, ja que ells, encara que no hi estiguin d'acord (si mes no és el que diuen), són els que ens les apliquen, ja siguin ELLS de les administracions locals, de les autonòmiques, estatals o europees.
Sorprén també la quantitat desproporcionada de forces de l'ordre públic, fent especial esment a la forta presència d'aquestes al c. Sant Quirze, que el feien inaccessible. A qui protegien exactament?
Sigui com sigui, tornem al carrer. A les 18:00 estem convocats a la pl. Sant Roc.
Ens veiem allà!

Marea Groga SBD

dimarts, 18 de setembre del 2012

Tornem a esmorzar a la plaça

Bon dia a tots i totes,

Després de l'estiu tornem amb els nostres esmorzars marea groga a la pl. de Sant Roc el dimarts i dijous, com sempre de 10:00 a 10:20. Rés no ha canviat, per tant hem de continuar lluitant pels nostres drets, ja que tot el que perdem avui, tardarem molts anys a tornar-ho a recuperar.
Aquesta ha de ser una lluita, tot i que lenta, constant, han de saber que hi som, i que continuarem sent.

En defensa dels nostres drets, pel dels nostres fills i per un futur digne per a tots

Us hi esperem

TOTS JUNTS SUMEM!!

dilluns, 23 de juliol del 2012

La unió fa la força


La Marea Groga SBD va estar present a la manifestació del dia 19 de juliol. Per a l’ocasió varem lluir la samarreta gegant que a partir d’ara ens acompanyarà a les actuacions que fem. La resposta de la ciutadania, associacions, sindicats, ...va ser massiva i contundent per dir que ja n’hi ha prou, que estem farts de la classe política que ens envolta, tinguin el color que tinguin.



 

Hem de lluitar de manera pacífica però contundent per que tot això canvii. Hem de canviar el model de gestió i gestors que tenim, que votem i que tolerem.
Els hem de deixar clar que no tenen el poder, que aquest prové de les urnes. 













Que ens deuen transparència en la gestió, valor a l’hora de prendre decisions pel bé de la ciutat i la ciutadania, responsabilitat i coherència en les decisions ja preses, ens deuen respecte perquè ELLS treballen per NOSALTRES i no pas a l’inrevés, en fi, tantes coses que han anat oblidant pel camí que els ha portat a tenir una cadira i a pensar només en com conservar-la... 












En fi, us esperem en les properes convocatòries...  i cada dimarts i dijous a partir de les 10:00 a la pl. de Sant Roc en els esmorzars Marea Groga.
  
Marea Groga SBD
TOTS JUNTS SUMEM

dimarts, 17 de juliol del 2012

Tots a la manifestació del 19 de juliol a les 19:00

Company@s, ciutadan@s i tothom que pugui sentir la necessitat de manifestar la seva indignació contra les mesures d'austeritat que estan aplicant des d'Europa a Espanya i Catalunya.
La Marea Groga SBD us convida el dia 19 de juliol a les 19:00 a la pl. Marcet de Sabadell per sortir en concentració pacífica cap a la pl. Sant Roc.

Per què hem d'anar?
Hi ha una llista d'agressions econòmiques i socials contra la població en general, això que se'n diu transversal. Des de la reducció de la prestació de desocupació passant per l'increment de l'IVA i la pèrdua de retribucions dels empleats públics. De facto, més enllà del detall, ha quedat SUSPÈS el DRET a la NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA.
Aquest és un dret gairebé fonalmental. Defensat per l'OIT des de 1946, entronca directament amb la Declaració Universal de Drets Humans. A España va costar moltes vides, milers d'anys de presó de treballadors i treballadores honrades. Es tracta d'un dret emparellat amb el dret de sindicació dels i les treballadores. Si perdem aquest dret, el dret de negociar les nostres condicions de treball, que són la nostra riquesa, que ens queda?

Per nosaltres i pels que s'hi van deixar literalment la pell, cal que defensem aquest drets.

Us hi esperem.

TOTS JUNTS SUMEM

dimecres, 27 de juny del 2012

Vetlla i sopar marea groga

Us convidem a tots i totes la tarda nit del proper dijous dia 28 de juny a les 20:30 a la pl. de Sant Roc. Què es farà?:
    -  Encesa d'espelmes
    -  Sopar de germanor marea groga
    -  I el que s'escaigui...

Us hi esperem ja que com sempre TOTS JUNTS SUMEM

Fluxes i refluxes dels esmorzars marea groga

Contínuem amb els nostres esmorzars marea groga tots els dimarts i dijous i com les marees tenen els seus fluxes i refluxes.
No hem de fer-los-hi oblidar que estem aquí, que contínuem aquí, que no ens faran callar ni ens convertiran en el problema, perquè dia a dia demostrem que la feina ben feta és la solució i no pas les retallades...

TOTS JUNTS SUMEM

dijous, 21 de juny del 2012

Esmorzar a la plaça el dia després...


Aquest és l'esmorzar després del dia 20 de juny, dia en que companys i companyes van ser reunits d'urgència a RRHH per comuncar-los-hi que la seva relació laboral amb l'empresa s'acaba el dia 4 de juliol.
Aquest és el principi d'un final que encara no sabem com serà...
El 2012 a Sabadell serà dur, pels que marxen i pels que de moment continuem...
Ànims companys i companyes aquest és solament l'inici d'una lluita que comença ARA...
 
Contra els polítics, presidents del poder judicial, banquers, malfactors en general, ... que no saben governar, jutjar, gestionar els diners aliens, ... Contra tots aquells que han portat la nostra societat a un forat més gros que el que té Sabadell a tota la ciutat per fer arribar el metro.




TOTS JUNTS SUMEM

Seguim amb els esmorzars dimarts a la plaça

http://listas.eleconomista.es/system/items/000/004/184/medium/rascacielos_foto.jpg?1277733453
Aquest és el tercer esmorzar marea groga a la plaça Sant Roc, ja hem multiplicat per sis el grup del primer dia.
No defallim tot i que les vacances estan a tocar.
Us continuem esperant els dimarts i dijous a la pl. Sant Roc de 10:00 a 10:20.
TOTS JUNTS SUMEM


dimecres, 20 de juny del 2012

Han arribat les rebaixes

Avui 20 de juny de 2012 i després de la fabulosa xerrada que tots els caps de servei van tenir amb els seus treballadors, per intentar buscar una solució que no ens portès fins aquí...
Ha arribat el dia de l'acomiadament indiscrimitat de treballadors municipals, de treballadors que donen un servei públic i de qualitat als ciutadans de Sabadell. 
Els ciutadans de Sabadell que no s'enganyin i no es deixin "embaucar" com diria Joan Laporta. "estamos tan mal". I molt pitxor que estarem. Han aprofitat que arriben les vacances d'estiu per començar les retallades, algunes de les quals afecten directament a serveis municipals d'atenció al ciutadà.
Ciutadans de Sabadell, quan pregunteu on estan aquests serveis i ningú no us sàpiga donar resposta, potser és que no existeix. Aquest Ajuntament amaga la veritat per no perdre el seu electorat, l'amaga com la minyona que no fa bé la seva feina amaga la brutícia sota la catifa.
Ciutadans de Sabadell, ara ens toca a nosaltres dir-los que potser la política de contenció que sols ells saben com han aplicat, ens l'expliquin.
Ciutadans de Sabadell, indignats de Sabadell, col·lectius farts de mentides, dins de casa nostra i fora, sortim tots al carrer i diem NO.
Per una política feta pel poble i per al poble. Fora els polítics malbaradors i mentiders.
TOTS JUNTS SUMEM.

divendres, 15 de juny del 2012

Pícnic Marea Groga

Per tal de veuren's les cares, comentar experiències i trobar-nos de forma distessa, que carai! Us emplacem a totes i tots el proper dimarts 19 de juny a les 16:00 al Parc Catalunya, al veler que hi ha al costat del llac (la A d'en Brossa). Ens hi estarem fins les 18:00 prenent la fresca i compartint el que porti cadascú, aquells que tingueu canalla també podeu portar-la ;-)

Esmorzars Marea Groga (toma 2)

          
- Això és com ELS OCELLS de Hitchcock -  ens va dir ell.
- Què vols dir? - li vàrem preguntar entre queixalada i queixalada d'entrepà.
- Sí home, sí, - contestà - ...un dia apareix un ocell i dius "quina gràcia", un altre dia en són tres, un altre cinquanta, i quan te n'adones estas rodejat i se't menjen!
- Deu n'hi do, quines coses que s'aprenen en els esmorzars 

Com sempre, us esperem a la plaça els dimarts i dijous de 10 a 10:20 per fer un mos, i parlar del que volgueu, fins i tot de cinema ;-)

Fitxer:Els ocells.jpg

dimarts, 12 de juny del 2012

Esmorzars marea groga

Avui hem començat els esmorzars marea groga, ho hem fet un petit grup de companys a la pl. de Sant Roc (Ajuntament), es tracta simplement d'aprofitar els 20 minuts d'esmorzar per fer-nos visibles i que no oblidi ningú que hi som.
Podeu, si voleu, unir-vos a la iniciativa proposada per altres companys i fer-ho davant dels vostres centres de treball. Als que esteu prop de l'Ajuntament us animem a venir els dimarts i dijous de 10:00 a 10:20, també podem fer-ho amb relleu (como la canción: "UNOS QUE VIENEN Y OTROS QUE SE VAN...", esperem que la vida no segueixi igual)

NO OBLIDEU LA SAMARRETA, que sabem que es queda a la rentadora ;-)

TOTS JUNTS SUMEM

divendres, 8 de juny del 2012

Esquitxem-los

Després de les últimes notícies aparegudes als mitjans de comunicació vers els rescats de les entitats bancàries. De veure que els seus gestors queden impunes davant de tanta incompetència... Que nosaltres pagarem amb les retallades a serveis bàsics com educació, sanitat, cultura, justícia... Fem que es faci JUSTÍCIA i que paguin. Feu extensiu a tots aquells que puguin ser afins a la nostre marea groga, fem que Sabadell sigui groc i que aquesta onada els esquitxi i vagi més enllà...
TOTS JUNTS SUMEM

dimarts, 5 de juny del 2012

Propostes, idees

Obrim un fil per tal que pogueu posar allò que us passa pel cap, alguns voleu quedar un dia per coneixer-nos tots plegats, d'altres voleu fer accions, etc... comenteu aquesta entrada i anem fent-la crèixer entre tot@s... la marea ;-)

Segona comanda de samarretes

Si us heu quedat sense samarreta i en voleu una, encetem la segona comanda... envieu-nos un correu electrònic a mareagrogasbd@gmail.com indicant la talla que voleu, si la voleu unisex o de dona i quantes en voleu. Els que ja hagueu fet una petició fins ara no cal que la repetiu, l'afegim nosaltres.

Us agrairiem que féssiu servir el mail com a eina de contacte i el blog com a punt de trobada i suggeriments.
Recordeu que no contestarem correus electrònics que no siguin privats.

dilluns, 4 de juny del 2012

Inici de la campanya de les samarretes

Dimarts dia 5 de juny es donarà el tret de sortida de la campanya, la portarem durant la jornada laboral.
Després les convocatòries seràn tots el DIMARTS I DIJOUS en horari laboral.

diumenge, 3 de juny del 2012

Ja les tenim aquí

Ja han arribat les samarretes! 225 recordatoris de que la feina que fem i el servei que donem són importants, i que cal retallar, sí, però d'altres actituds, actuacions i sistemes de funcionar que són els que ens han dut a aquesta situació... 

 ... ja les tenim preparades per recollir, mireu les vostres bústies de correu ;-)


divendres, 1 de juny del 2012

Encetem un nou camí

Hola a tots i totes, encetem aquest nou espai de participació i informació, per tal de que pogueu tenir accés a les notícies que us poguem donar i que tingueu la possibilitat d'expresar lliurement (dintre del respecte i l'educació) les vostres opinions, experiències i estats d'ànim.