Primer de Maig 2013 | Diada per sortir al carrer

És igual com ho celebris i on!!

L’important és sortir al carrer i que siguem molts!

Manifestació #23 F per la justícia social

Manifestació #23 F per la justícia social

FEM-LOS FORA!
JUNTES PODEM!



Quan:
Dissabte, 23 de febrer de 2013

On:
A les 17,00 h.:
Columna Antirrepressiva.
Pg. de Gràcia/Casp (metro Pg. Gràcia)
Columna Laboral.
Marqués de Campo Sagrado, 22 (metro Paral·lel)
Columna Drets Socials i Serveis Públics.
Plaça de Pau Vila, 1 (metro Barceloneta)

A les 18,30 h.:
Confluència a Plaça Catalunya

Ja tenim prou!!

Ara que es comença a parlar de nou de retallades en el poder adquisitiu dels funcionaris i les funcionaries, amb la pèrdua de part o de tota d’alguna de les pagues extres d’aquest 2013, cal dir: Ja tenim prou!

Ja tenim prou de ser el ninot que rep una bona part dels pals de les retallades en aquest país.
Ja tenim prou de que aquestes retallades només siguin en un sentit.

Per a la majoria dels funcionaris, que ni rebem sobres, ni tenim comptabilitat en B, ni comissions, ni cap altre barbaritat d’aquestes, des de fa temps que ens costa arribar a final de mes, i per tant una retallada més és inadmissible, insufrible, inaguantable. No pot ser: Ja tenim prou!

I cal dir-ho ben fort, en veu alta i sense por. Els funcionaris i les funcionaries formem part del món laboral com qualsevol altre treballador de qualsevol altre col·lectiu, i pel fet de tenir la “feina segura” (i permeteu-me que ho dubti sempre, però ara més...) no ens ha d’impedir protestar, de sortir al carrer i defensar allò que és nostre. Cada dia ens guanyem el nostre sou com qualsevol altre treballador. I si algun company pensa que ens ho estan regalant està molt equivocat.

Defensant el nostre sou no només estem defensant el valor de la nostra feina, i per tant a nosaltres com a persones, sinó a més, el que estem defensant és el sou del mestre dels nostres fills i filles, el sou del metge i de la infermera que ens aten en el centre de salut, el sou del bomber que vindrà en el cas d’alguna emergència, o simplement el sou d’aquell periodista que ens informa cada nit, mitjançant un telenotícies, del que ha passat en el nostre petit país. I si penseu que nosaltres no som importants, que el meu sou no val la pena defensar-ho (que trist si penses això... per altre banda) almenys defensa el sou de tota aquesta altra gent que directament ens dona un servei, i que de ben segur si que els hi afectaran aquestes retallades.

Ja tenim prou! I cal sortir al carrer a dir-ho! La mobilització és la solució perquè els polítics d’aquest país facin alguna cosa i canvíïn o modifiquin aquests tipus de decisions. Per sort, aquests dies tenim un bon exemple en el tema de la dació en pagament, i la seva ILP, i que són aquests tipus de mobilitzacions i organització de la lluita el que ens ha d’animar a protestar, perquè aquestes situacions es denunciïn i tothom sàpiga que no pot ser, que: Ja tenim prou!

Carles Benito
Treballador Ajuntament de Sabadell

On va la nostra societat?

Quant més aguantarà la nostra societat? Quant més estarem els ciutadans disposats a tolerar? Perquè no som capaços de formar un front comú per deixar fora del nostre sistema a aquells que no han sabut aplicar les lleis d'una manera recta i en tota la seva legitimitat?
Sols el poble unit podrà arribar a disposar una altra vegada d'una societat digna, d'una societat que li pertanyi, que és la que li toca viure i gaudir.
Els polítics, no tots, han perdut la lleialtat i el respecte cap a ells mateixos i cap el poble que els ha votat de manera lliure, aprofitant la seva condició per lucrar-se o pel seu propi benefici o per a les persones del seu entorn.
Avui tots parlem d'oficines antifrau, comissions d'investigació contra la corrupció... On ha quedat el que practicaven els nostres avis, pares: una encaixada de mans i amb aquest gest havies tancat un compromís que era inimaginable trencar, ja que fer-ho era perdre tota honorabilitat, paraula també que tots els polítics i personatges públics fan servir i de la qual desconeixen el seu veritable significat.
Moltes vegades és difícil moure a una societat si aquesta ha decidit mantenir-se al marge del que passa, o simplement les veu passar i no s'implica, s'estima més no fer res, perquè pensa que no és possible, o sí, però massa complicat.
No podem canviar les coses grans, o sí, però si no intenten modificar les conductes intolerables i inadmisibles d'aquells que no actuen correctament, quina serà la societat que deixarem als nostres fills? quins valors els estem ensenyant?
Com sempre des d'aquest petit espai, que és de tots aquells que hi vulguin participar, us convido a participar a que entre tots intentem fer millor aquest món.

Elisabet Torner
Entre tots junts podem

Companyes i companys,

Vam comentar la darrera reunió que redactariem una mena de manifest en el que diguessim allò que ens defineix i allò que volem fer.

D'entrada, penso que som allò que fem: la marea groga hem fet samarretes grogues contra les retallades, unes tres-centes (samarretes, de retallades en superen aquest número); ens hem concentrat a la plaça davant de l'Ajuntament durant gairebé sis mesos, esmorzant els dimarts i dijous; ens hem manifestat en diverses convocatòries i hem donat suport a companyes i companys acomiadats. També vam fer una vetlla amb espelmes i sopar darrera de l'Ajuntament.

Entre la gent que lluim la samarreta n'hi ha que estem afiliats a algun sindicat i n'hi ha que no.

Si haguessim de definir què volem, a més que no retallin més els serveis públics i recuperem allò que hem perdut, seria un canvi molt profunt en les formes de fer del món de la política, l'economia i la societat en general. Allò que diem una regeneració democràtica. Sense això no hi haurà recuperació de cap mena."si no, passa que mentres salvem els pollets se'ns els menja l'aguineu.

(seguirem. Feu les vostres aportacions. És lliure i gratuït. dos valors en desús.)

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags:

Ens agradaria que aquests anys els Reis Mags ens portessin a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país uns polítics dignes, aptes per assolir les seves responsabilitats i dirigir amb ètica i pensant en el be comú els seus càrrecs.

Ens agradaria que prenguessin consciència de la seva irresponsabilitat, de la seva deslleialtat cap al poble que els ha escollit a les urnes, i marxessin sense fer soroll i sense omplir-se les butxaques deixant algú que sàpiga dirigir. Això sí, que s’enduguin totes les persones de confiança que han instal·lat còmodament en qualsevol despatx.

Ens agradaria que totes les persones que estan imputades, encausades, pendents de judici, ja sigui o no presumptament, deixin els seus llocs de treball, deixin de cobrar, i si es demostra que són culpables no puguin tornar a tenir un lloc de treballar en cap administració pública, en cap consell d’administració, no tinguin pagues vitalícies milionàries... Perquè després de veure avui imatges del "senyor" Rodrigo Rato, "insigne gestor" de l'economia europea i espanyola i la seva nova col·locació... no ens surten les paraules.

Ens agradaria que pensessin que el conjunt de la ciutadania, si es queda sense feina no té contacte en cap consell d’administració de grans multinacionals, no tenen pagues ni pensions vitalícies que a més els permet continuar compaginar-les amb d’altres feines amb sous astronòmics, que com a molt i durant un període molt curt de temps tindran dret a una prestació minsa que els hi permetrà sobreviure uns mesos més.

Ens agradaria que pensessin que retallant en Educació, Sanitat i d’altres Serveis Públics no arreglaran el país, com diu la frase “que bien habla el sano con el enfermo”. Que bé parlen aquells que no veuen afectats els seus drets, ells que poden gaudir de Sanitat privada, d’Educació Privada i de tot allò que sols un sou com el seu pot comprar... Això sí, a costa de tots nosaltres, treballadors al seu servei.

I fent una petita menció a la nostra ciutat, Sabadell, que està tocada des de finals de novembre, ens agradaria que s’alcés amb dignitat del pou on ara mateix està immersa.

Voldríem que els seus dirigents trobessin una sortida digna i pensessin en el conjunt de la ciutadania i no en els seus interessos, però que ho fessin amb el cor a la mà i si l’única opció és marxar i deixar pas a d’altres ho fessin, perquè més val fer-ho de motus propi que obligat per les circumstàncies.

No jutjarem a ningú perquè no ens toca fer-ho a nosaltres, per això hi ha la justícia, que hem de pensar és justa i igual per a tots; sols els hi demanem lleialtat, honradesa i responsabilitat cap als seus ciutadans i que en aquesta nit màgica on el cel és més clar i les estrelles brillen amb més força trobin el camí a seguir...

Marea Groga SBD

TOTS JUNTS SUMEM