Pàgines

dimecres, 20 de febrer del 2013

Manifestació #23 F per la justícia social

Manifestació #23 F per la justícia social

FEM-LOS FORA!

JUNTES PODEM!



Quan:
Dissabte, 23 de febrer de 2013

On:
A les 17,00 h.:
Columna Antirrepressiva.
Pg. de Gràcia/Casp (metro Pg. Gràcia)
Columna Laboral.

Marqués de Campo Sagrado, 22 (metro Paral·lel)
Columna Drets Socials i Serveis Públics.

Plaça de Pau Vila, 1 (metro Barceloneta)

A les 18,30 h.:
Confluència a Plaça Catalunya

dimarts, 19 de febrer del 2013

Ja tenim prou!!

Ara que es comença a parlar de nou de retallades en el poder adquisitiu dels funcionaris i les funcionaries, amb la pèrdua de part o de tota d’alguna de les pagues extres d’aquest 2013, cal dir: Ja tenim prou!

Ja tenim prou de ser el ninot que rep una bona part dels pals de les retallades en aquest país.
Ja tenim prou de que aquestes retallades només siguin en un sentit.

Per a la majoria dels funcionaris, que ni rebem sobres, ni tenim comptabilitat en B, ni comissions, ni cap altre barbaritat d’aquestes, des de fa temps que ens costa arribar a final de mes, i per tant una retallada més és inadmissible, insufrible, inaguantable. No pot ser: Ja tenim prou!

I cal dir-ho ben fort, en veu alta i sense por. Els funcionaris i les funcionaries formem part del món laboral com qualsevol altre treballador de qualsevol altre col·lectiu, i pel fet de tenir la “feina segura” (i permeteu-me que ho dubti sempre, però ara més...) no ens ha d’impedir protestar, de sortir al carrer i defensar allò que és nostre. Cada dia ens guanyem el nostre sou com qualsevol altre treballador. I si algun company pensa que ens ho estan regalant està molt equivocat.

Defensant el nostre sou no només estem defensant el valor de la nostra feina, i per tant a nosaltres com a persones, sinó a més, el que estem defensant és el sou del mestre dels nostres fills i filles, el sou del metge i de la infermera que ens aten en el centre de salut, el sou del bomber que vindrà en el cas d’alguna emergència, o simplement el sou d’aquell periodista que ens informa cada nit, mitjançant un telenotícies, del que ha passat en el nostre petit país. I si penseu que nosaltres no som importants, que el meu sou no val la pena defensar-ho (que trist si penses això... per altre banda) almenys defensa el sou de tota aquesta altra gent que directament ens dona un servei, i que de ben segur si que els hi afectaran aquestes retallades.

Ja tenim prou! I cal sortir al carrer a dir-ho! La mobilització és la solució perquè els polítics d’aquest país facin alguna cosa i canvíïn o modifiquin aquests tipus de decisions. Per sort, aquests dies tenim un bon exemple en el tema de la dació en pagament, i la seva ILP, i que són aquests tipus de mobilitzacions i organització de la lluita el que ens ha d’animar a protestar, perquè aquestes situacions es denunciïn i tothom sàpiga que no pot ser, que: Ja tenim prou!

Carles Benito
Treballador Ajuntament de Sabadell

dimecres, 13 de febrer del 2013

On va la nostra societat?

Quant més aguantarà la nostra societat? Quant més estarem els ciutadans disposats a tolerar? Perquè no som capaços de formar un front comú per deixar fora del nostre sistema a aquells que no han sabut aplicar les lleis d'una manera recta i en tota la seva legitimitat?
Sols el poble unit podrà arribar a disposar una altra vegada d'una societat digna, d'una societat que li pertanyi, que és la que li toca viure i gaudir.
Els polítics, no tots, han perdut la lleialtat i el respecte cap a ells mateixos i cap el poble que els ha votat de manera lliure, aprofitant la seva condició per lucrar-se o pel seu propi benefici o per a les persones del seu entorn.
Avui tots parlem d'oficines antifrau, comissions d'investigació contra la corrupció... On ha quedat el que practicaven els nostres avis, pares: una encaixada de mans i amb aquest gest havies tancat un compromís que era inimaginable trencar, ja que fer-ho era perdre tota honorabilitat, paraula també que tots els polítics i personatges públics fan servir i de la qual desconeixen el seu veritable significat.
Moltes vegades és difícil moure a una societat si aquesta ha decidit mantenir-se al marge del que passa, o simplement les veu passar i no s'implica, s'estima més no fer res, perquè pensa que no és possible, o sí, però massa complicat.
No podem canviar les coses grans, o sí, però si no intenten modificar les conductes intolerables i inadmisibles d'aquells que no actuen correctament, quina serà la societat que deixarem als nostres fills? quins valors els estem ensenyant?
Com sempre des d'aquest petit espai, que és de tots aquells que hi vulguin participar, us convido a participar a que entre tots intentem fer millor aquest món.

Elisabet Torner
Entre tots junts podem